Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat al voltant de tres bones pràctiques de 0-3 anys.
- Pràctica 1 "Descobrint la carbassa" hem sembla molt interessant per dos motius: el primer motiu es perquè com sabem són en les primeres edats quan els infants inicien el seu desenvolupament cognitiu, motriu, social, emocional i afectiu. I per tant es molt important no només que l'escola posi al abast dels infants recursos, moments, experiències d'ensenyament-aprenentatge amb el fi d'estimular aquest desenvolupament, a més de satisfer les necessitats dels infants i sempre amb el respecte que el seu nivell maduratiu mereix, sinó que també són necessaris educadors conscients de la importància d'aquests moments i experiències. I personalment crec que aquesta pràctica que ens presenta n'Eva Jansà s'adapta molt bé a la importància de crear dins les aules d'educació infantil oportunitats d'aprenentatge significatiu com aquesta, moment que no només ha donat l'oportunitat a na Marta d'explorar i descobrir la carabassa sinó que també l'ha donat l'oportunitat d'experimentar amb l'equilibri, la concentració, l'esforç, amb els seus moviments, i també alhora conèixer-se una mica més a ella mateixa, els seus límits i les seves possibilitats. El segon motiu, per el qual he triat aquesta pràctica es perquè pens que el paper de n'Eva Jansà durant aquest moment es molt, molt ric i òptim. Pens que n'Eva Jansà dona molta importància a l'observació i crec que molts de docents haurien d'aprendre d'ella. Com sabem, es molt important dins les aules d'educació infantil l'observació, una mirada atenta, observar cada petit moment lentament i amb detall, ja que ens dona l'oportunitat de valorar la importància de cada un d'aquests moments, com també ens dona l'oportunitat de conèixer i descobrir com són les diferents relacions entre els que participem en elles. Es tal com diu n'Eva Jansà : "observar implica creure, creure en allò que fas i que l'infant que tens davant és ple de capacitats, confiar en que serà capaç, acompanyar en el seus procés, valorar el resultat però per damunt de tot: el procés. I l'observació ens porta a reflexionar, reorganitzar, decidir, tirar cap un camí o un altre, gaudir del moment, sentir, emocionar-se...". La importància a més de tenir la imatge d'infant capaç, actiu, curiós, observador, emprendedor, amb moltes ganes de ser, d'aprendre, d'entendre el món que l'envolta.
- Pràctica 2 "Poder anar a beure aigua": m'ha agradat aquesta pràctica perquè pens que dona l'oportunitat als infants de desenvolupar-se com a persones autònomes. Autonomia tant important per desenvolupar la seva identitat i créixer com a persones. Pens que és molt important crear situacions on els infants puguin desenvolupar les seves capacitats que els hi son innates i mitjançant aquesta pràctica pot ésser una bona oportunitat, l'infant es converteix en una persona activa, autònoma i converteix l'acte de beure aigua en un plaer . Però per això, cal no donar-lis pressa perquè, com sabem, els infants aprenen a partir de la seva pròpia experiència i, per tant, necessiten sentir, imitar, provar, equivocar-se... crear també espais per fer i desfer, per crear, per descobrir, per adquirir noves habilitats, per aprendre. A més, han de sentir-se acompanyats i sentir que confiem amb ells, en les seves capacitats i les seves potencialitats. També, és molt important la disposició dels materials i l'espai, ja que pensar en un espai i en una organització dels materials d'una determinada manera facilita i ajuda l'acció dels infants. Crear un entorn que animi a l'infant, que li doni suport i que el faci sentir segur sense limitar els seus intents, crear un clima de seguretat afectiva. Cal tenir en compte també, la importància de donar-los temps, de respectar al màxim el ritme de cadascú, ja que és una manera de fer-los partícips dels seus propis actes a l'escola. Com sabem, a mesura que els infants van desenvolupant la seva capacitat d'actuar van establint les bases d'un funcionament cada cop més autònom. En definitiva, és molt important respectar l'autonomia dels infants, sense malmetre la seva imatge, ni donar missatges que puguin entorpir el seu desenvolupament, i baix el meu punt de vista aquesta pràctica de poder anar a beure aigua ho fa.
- Pràctica 3 "Treball en equip": m'agradaria iniciar l'explicació del perquè he triat aquesta pràctica amb un paràgraf del llibre "d'Entramados" de na M. Bonàs, L. Esteban, D. Garmendia, E. Güell, N. Mira, M. Navarro, I. Trias i A. Yzaguirre, que defineix de forma clara el que m'agrada d'aquesta pràctica: "Un dels reptes de l'educació en l'actualitat és aprendre a viure junts. Per tant, és molt important donar l'oportunitat que es donin aquestes relacions perquè qualsevol esdeveniment, qualsevol resposta, qualsevol desenllaç pot resultar únic. Per això, es requereix una escolta compromesa que ens convidi a formar part dels llocs, dels espais, de les persones i de les relacions". Com sabem, les relacions entre persones són complexes i imprevisibles, però són justament aquestes complexitats les que fa que aquestes relacions siguin interessants, seductores... Aquesta pràctica per exemple es caracteritza per l'espontàniament, per la franquesa, per la claredat, per la col·laboració entre els infants on ningú és més important que l'altre, on apareix la sensibilitat de reconèixer la necessitat de l'altre per resoldre una situació, el convenciment de que entre tots és més possible, l'espera. On també alhora, es donen importància a espais, espais de creació, recreació i íntims que sense adonar-nos ens conten histories molt pròpies de cada un dels infants (com per exemple la caseta en la que se fiquen els dos infants desprès de fer el passeig amb el paraigües). A més, és una manera alhora de superar l'egocentrisme, egocentrisme que com sabem està molt present a les primeres edats dels infants.
Justificació etiquetes:
Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són 3.2 Aporta reflexions en quant a l'organització del centre i 4.2 Identifica bones pràctiques, les compara. Pens que he treballat aquestes perquè en un primer moment desprès d'observar i analitzar les diferents pràctiques del llistat que ens han proposa, he hagut de triar entre les que més m'agradaven i explicar el seu perquè, i alhora també he hagut d'anar reflexionant sobre el que mitjançant la teoria i la pràctica he après que és més correcta perquè es donin aprenentatges significatius i de qualitats.
Hola Sandra, sóc Laura una companya d’Eivissa i he decidit comentar les teves bones pràctiques en l’escoleta.
ResponEliminaLa primera d’elles, em pareix una proposta molt original i divertida de fer, ja que és cert que els infants aprenen amb tot allò que hi ha al seu voltant i més si tenen l’oportunitat d’estar en contacte directe amb ell, on poden manipular, tastar, un sense fi d’aprenentatges com ho han fet amb la carabassa. A més, com ja hem estudiat en altres assignatures, sabem que l’observació és una eina molt valuosa i hem de treure-li el màxim partit cada vegada que li fem ús, tal i com ho diu la teva mestra, ja que mitjançant aquesta acció s’aprenen tothom aprenen moltes coses.
En quant a la segona i tercera bona pràctica que comparteixes, hi hagut una altra companya que ha exposat aquests temes com tu i també li he comentat. Per un costat, el “poder anar a veure aigua” penso que és una rutina s’ha de treballar massa bé i de manera constant per arribar a que els mateixos infants adquireixin aquest hàbit. Quan jo vaig fer ses pràctiques, els infants només bevien aigua quan tornaven del pati o quan era l’hora d’anar al menjador i, és una llàstima arribar a aquestes situacions, doncs hauria d’haver un espai a mesura d’ells per a què poguessin anar a beure sempre que volguessin.
Penso igual que tu, que és molt important crear situacions on l’infant desenvolupi les seves capacitats, sempre respectant el ritme de cadascú sense donar presa a ningú. La confiança en un mateix és essencial per aconseguir realitzar qualsevol cosa i per això, nosaltres com a futurs docents hem de saber proporcionar-la de la manera més adient a cada situació, perquè no totes són iguals.
Per altre costat, “el treball en equip”, és un aspecte molt important que hem de saber emprar en el nostre futur i començar a treballar amb els infants en aquestes edats. Una bona manera de fer-ho, podria ser incorporant materials amb que els infants juguen, com per exemple saber compartir els tricicles al pati o els colors a l’aula.
Hola Sandra, hem dic Paula i soc companya teva de la Seu d’Eivissa. A continuació comentaré les teves reflexions al voltant de les bones pràctiques de 0-3 anys, ja que m’han semblat interessants.
ResponEliminaEn relació amb la primera pràctica que comentes, el material natural és un bon recurs per realitzar activitats, ja que és molt obert i s’adapta a tots els interessos i motivacions. Estic d’acord amb tu quan dius que hem d’utilitzar materials que potenciïn les diferents àrees de desenvolupament dels infants de la primera infància, és a dir, l’àrea sensorial, motriu, cognitiva, afectiva i social. Hi ha materials estereotipats o amb una funció excessivament definida que no afavoreixen aquests aspectes, per això, cal cercar al voltant nostra, ja que la natura ens ofereix múltiples possibilitats riquíssimes, motivadores i estimulants (palla, arena, fulles, pedres, fusta,... són algunes d’ells). Pel que fa al tema de l’observació, penso que és una habilitat bàsica amb la que hem de comptar, ja que ens permet veure tot allò que mirant no veiem. Com hem vist a l’assignatura d’observació i documentació, observar implica una intencionalitat, cal centrar el focus en allò que observem. Aquesta habilitat ens permet ser conscients dels processos dels infants i poder reflexionar al voltant de la nostra pràctica, ja que la veurem reflectida en el comportaments dels infants.
En relació amb la segona pràctica que comentes, estic d’acord amb tu quant dius que cal fomentar l’autonomia dels infants. Per a que així sigui haurem de facilitar-los que es puguin moure lliurament per l’espai, confiar en les seves possibilitats i crear espais adients per fer-ho. No podem pretendre que els infants siguin autònomes, sinó potenciem que pugin fer les coses per ells mateixos. Quant jo vaig fer les pràctiques, la manera d’actuar sobre aquest tema era molt similar, però l’educadora els deixava els gotets a l’abast per a que anessin bevent, si així ho desitjaven.
I finalment, en relació a la darrera pràctica de la que parles, haig de dir que estic d’acord amb tu en que el treball en equip és importantíssim. És necessari començar a practicar-lo nosaltres mateixos, ja que no hi ha millor manera d’ensenyar, entendre i viure una pràctica que portant-la a terme i predicant amb l’exemple. Tots nosaltres a dia d’avui sabem que no podem treballar aïllats i de manera individualista, ja que la nostra pràctica esdevindria pobre i s’estancaria. A més, el treball en equip, permet conèixer-nos millor, tenir diversos punts de vista, diferents opinions i a ser més conscients de com estem realitzant la nostra tasca. No cal destacar, les habilitats socials que adquirim mitjançant aquest. Per tot això, hem de potenciar el treball en equip des de ben petits, desenvolupar valors com; el respecte, la empatia, l’escolta,... són algunes de les múltiples i valuosíssimes qualitats que podem desenvolupar.