La pràctica que compartiré amb vosaltres és "El racó del moc".
El
racó del moc va començar a funcionar una setmana desprès de la
meva arribada a l’escoleta. Fins a aquell
moment, era na Xisca o be jo les que quan els infants tenien mocs els
hi llevàvem, limitant la funció dels infants al simple “sona
fort”. Ens passàvem el dia amb el paper a la butxaca observant en
tot moment als infants i als seus mocs com aquell que diu, perquè,
tot i que si que hi havia infants que et venien a dir que tenien
mocs, ni havia d’altres que seguien jugant i si no ens adonàvem compta podia estar tot el temps del pati amb el moc al nas. Però,
entre na Xisca i jo vam pensar que si tal vegada féssim el racó del
moc els infants estarien més motivats i començarien de forma
autònoma en aquell racó a llevar-se el moc, sense la necessitat
d’haver d’estar cridant-lis la tensió tot el temps. I així ho
vàrem fer, aprofitant el mirall que hi havia a un racó de l’aula
decidirem posar sobre aquest una imatge d’un nin que es lleva el
moc, penjat sobre aquest mirall una cordeta amb paper i al costat
d’aquest una mini paperera, objectes adaptats a l’alçada dels
infants.
Desprès
de “construir” aquest petit racó l’hi
vàrem presentar a tots els infants. I efectivament, així com
nosaltres pensàrem en un primer moment, aquest va ésser un mitjà
de motivació pels infants.
Ara també observem als infants, però ja
no ens centrem en el seus mocs sinó més bé en els seus processos i
les seves capacitats.
Hem
observat desprès d’aquestes setmanes de vida del racó, que els
infants que ja et venien a dir que tenien mocs ara ja van directament
ells sense demanar-nos, mentre que els infants que et passaven el
temps amb el moc al nas ara ja venen a dir-nos que tenen mocs i
nosaltres els animem a anar-hi al racó amb un “on hem d’anar
quan tenim mocs?” i ells tot d’una se’n van corrents cap al
racó.
Efectivament,
cada infant és un món, i cada infant necessita el seu temps i el
seu ritme per anar a poc a poc de cada vegada essent més autònom
però, pensem que aquest racó està sent una oportunitat per
desenvolupar la seva autonomia i la seva motivació. I darrera
aquests processos mils anècdotes per contar: et passen el temps
mirant-se en el mirall analitzant si encara tenen mocs o no, s’ajuden
entre ells a llevar-se els mocs, i fins i tot, a vegades es treuen
ells mateixos els mocs per anar-hi al racó a llevar-se’ls, esta
essent una font molt rica d’aprenentatge no només pels infants,
sinó per na Xisca i jo també.
Aquest
racó ha passat a ésser un acte quotidià
del dia a dia, un espai que els hi proporciona un material mitjançant
el qual poden satisfer la necessitat de llevar-se el moc de forma
autònoma, on els infants tenen un paper d’agent actiu i capaç.
En
quant als objectius d’aquest racó crec que queden molt clars,
apostem per dur a terme experiències, situacions, vivències que
motivin a cada uns dels infants de l’aula de les magranes i a poc a
poc es desenvolupin com a persones autònomes.
Estic
també en part molt contenta d’haver pogut intercanviar creences
amb la meva tutora i adonar-m’he que coincidim molt amb aquestes.
Totes dues creiem en la importància del desenvolupament dels infants
com a persones actives, autònomes, capaços.
Apostem
també per el respecte del ritme de cada infant, en la importància
de no donar-lis pressa perquè els infants necessiten experimentar,
imitar, provar, equivocar-se..., apostem per donar-lis suport a cada
un d’ells, intentem que et sentin segurs, acompanyats, que sàpiguen
que confiem amb ells i amb les seves capacitats.
És
com ja vaig comentar a l’entrada anterior, com sabem a mesura que
els infants van desenvolupant la seva capacitat d’actuar van
establint les bases d’un funcionament cada cop més autònom. I es
molt important doncs, respectar l’autonomia dels infants sense
malmetre la seva imatge, ni donar missatges que puguin entorpir el
seu desenvolupament, i pens que amb aquest racó ho estem aconseguint.
Dia
rere dia els animem a que ells vagin tots sols, que ho provin, és
obvi que la majoria dels infants tot i anar al racó del moc venen
encara amb moc al nas, però en lloc de llevar-li nosaltres perquè
els infants deixin d’anar i tornar del racó, el que fem és
animar-los a anar-hi un altre pic i que es mirin al mirall per tal
que ells mateixos ho comprovin amb el seus ulls, ens seria més fàcil
llevar-li nosaltres però els estaríem negant una oportunitat
d’aprenentatge.
Aquesta pràctica, podríem associar-la al constructivisme ja que com sabem, aquest ens diu que el coneixement es construeix a partir de l'acció activa del infant, a partir de la seva forma de ser, de pensar i d'interpretar la informació.
Els infants seleccionen i transformen informació, construeixen hipòtesis i prenen decisions confiant en una estructura cognitiva per fer-ho. A més a més, aquesta teoria dona l'oportunitat d'orientar el procés d'ensenyança-aprenentatge des de una perspectiva experiencial, perspectiva en la que cal menys missatges dels docents i major actuació dels infants. També, té present el reconeixement de que cada persona aprèn de formes diferents i que cal posar al abast dels infants els recursos i metodologies necessàries per tal que els infants aprenguin a aprendre.
En resum, pens que aquest espai del racó del moc, està essent una oportunitat meravellosa per tal que cada un dels infants del aula de les magranes actuïn per ells mateixos, provin, imitin, experimentin, i en definitiva aprenguin de forma autònoma.
Mentre nosaltres, tant na Xisca com jo, esper seguir aprofitant aquest espai per aprendre dels moments, situacions, vivències i experiències que de sobte i en qüestió de segons aquests petits ens ofereixen.
Justificació d'etiquetes: Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 4.2 Identifica bones pràctiques, les compara. He treballat aquesta perquè abans de triar la bona pràctica que compartiria amb vosaltres he hagut d'identificar i analitzar al voltant de totes les pràctiques que duim a terme a l'aula de les magranes, una vegada identificades he hagut de reflexionar al voltant d'aquestes i desprès de la reflexió m'he decantat per "El racó del moc" perquè pens que és una de les pràctiques de l'aula de les magranes que més enriqueixen als infants i alhora a les mestres que vivim amb ells aquests moments.
