Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc es reflexionar i aprofundir una mica més al voltant de l'observació d'aula que fa uns dies vaig compartir amb vosaltres. També, intentaré apropar-me i reflexionar sobre las creences i concepcions que s'amaguen a darrera de cada programació i actuació de l'aula de les magranes. M'agradaria contar-vos que esta sent una mica complicant el fet d'arribar a posar-li nom a aquestes creences i concepcions que persegueix no només la meva tutora sinó l'escoleta en general ja que tot és nou per nosaltres i encara ens queda un llarg camí per recórrer, tot i que també se que és un repte molt important per a la meva formació com a docent. A poc a poc, a mesura que vaig observant i gràcies a l'oportunitat de reflexió que ens dona aquesta assignatura, em vaig descobrint una mica més i tenc de cada vegada més clar qui sóc i qui vull arribar a ser.
Per fer-vos una mica de memòria dir-vos que l'observació que vaig compartir va ser la del projecte "Un dia a l'escola del meu fill". A continuació, explicaré les reflexions sobre les creences, concepcions i els fonaments teòrics a les que jo he arribat desprès de les observacions.
- Creences: desprès d'aquests dies de reflexió hem pogut arribar a la conclusió de que les concepcions i les creences són com les ulleres que feim servir per mirar i interpretar les coses. Doncs bé, les creences que vaig el meu punt de vista s'amaguen a darrera d'aquest projecte són les següents:
- Fer partícips a les families ajuda a que els infants aprenguin
- El diàleg entre infants duu al respecte dels interessos de cada un
- Quan els infants es senten protagonistes i escoltats redueixen els seus sentiments de competitivitat i agressivitat
- Una bona relació família-escola fa que l'infant es senti més segur
- Introduir a les families dins l'aula fa que augmenti la confiança d'aquestes en nosaltres
- La família és el principal entorn educatiu on es desenvolupen els infants i l'agent fonamental en l'educació d'aquests
- La família té un paper molt important en la formació personal
- La relació família-escola s'ha de basar en la cooperació
- L'infant protagonista fa que aquest desenvolupi la seva identitat
- Cal crear ambients on els infants sigui tractats de manera personalitzada i especial ajuda al desenvolupament dels aprenentatges d'aquests.
- Fonaments teòrics:
1.La importància de la relació escola-família: La participació de les famílies a l’escola no només és correcta, sinó que
és imprescindible per mantenir la coherència entre els valors transmesos des
del centre docent i els valors viscuts. Com molt bé sabem, les tècniques i les estratègies de participació
familiar a l’escola, haurien d'estar molt present en la formació docent, degut
a la gran importància que suposa aquesta. Per aquest motiu, és important crear
espais de comunicació, de diàleg, per potenciar la confiança.
De famílies, n'hi ha molts models i aquesta diversitat de famílies també comporta una escala
de valors diferents i, per tant, la valoració de l’escola i l’aprenentatge pot
arribar a tenir matisos molt diversos.
L’acollida
de les famílies és un dels factors més importants que hem de tenir present dins
la nostra professió docent. Cal tenir en compte l’acollida i planificar la
millor resposta possible als dubtes i a les preguntes que exposen en aquest
primer contacte. És important que els docents rebin a les famílies, aquests
valoren molt la participació dels ensenyants en la relació entre la família i
l’escola.
L’entorn
familiar és fonamental en l’educació ja que té un paper principal en la
formació personal. Com sabem, és en l’entorn familiar on es desenvolupen els
primers hàbits de convivència a partir dels models que s’observen i es viuen, i
així s’interioritzen en forma d'una base i un aprenentatge emocional que
influirà en el desenvolupament com a persona social. L’educació de les emocions en els primers anys
de la nostra vida condiciona en un alt grau les relacions socials que els
infants desenvoluparan a l’escola.
La relació entre la família i l’escola s’ha de basar en l’unificació de
criteris, en compartir estratègies d'actuació. Tant la família com els docents han d'assumir el paper de cooperants
davant l’educació dels alumnes. Cal que la relació de família-escola sigui una
relació estable i vinculada a la vida diària de l’alumne al centre. Aquesta relació és converteix en una necessitat que ha d’estar definida
pel centre. Caldrà uns docents que treballin per implicar als pares i mares en tots
els àmbits educatius comuns, i no només limitar aquesta relació a les
entrevistes per parlar dels infants en particular. Aquesta implicació de les
famílies és una necessitat que s’ha de treballar al centre i des del centre, pens que així es com ho fa l'escoleta on faig pràctiques mitjançant per exemple aquest projecte.
Per aquesta relació, es necessiten canals de comunicació i una acció
coordinada per tal de que els infants es desenvolupin intel·lectualment,
emocionalment i socialment en les millors condicions. Per això cal un esforç
compartit entre família i escola. Aquesta coordinació i esforç compartir, no
només genera confiança entre pares, mare i docents, sinó que també estimularà
en l’infant la sensació de que es troba en dos espais diferents però alhora
complementaris.
El tipus de relació
entre la família i l’escola constitueix el pilar sobre el qual es fonamentarà
l'èxit o el fracàs de l'educació integral dels nostres fills.
2. La importància del infant com a protagonista: Fer sentir als
infants protagonistes dels seus coneixements i aprenentatges, significa millorar i reforçar les seves habilitats
socials i educar-los per la integració social. Són moltes les habilitats
socials que s’estan treballant, com poden ser: l’afirmació i acceptació
personal, l’expressió de sentiments, l’empatia, la resolució d'agressivitat i
competitivitat, la valoració positiva de l’altre, la resolució de problemes i
habilitats de relació socials.
A més a més, permet
millorar la comunicació i l’expressió verbal mitjançant la motivació del infant
emissor, el diàleg espontani dels altres infants, els interessos pels temes
proposats pels infants. Però, no només beneficia al infant protagonista perquè
augmenta la seva autoestima i autonomia, sinó que també beneficia al resta del
grup perquè aprenen a respectar el torn de paraula i esperar el moment adequat
per parlar, respectar el material “ajeno”, ser capaç d'escoltar amb atenció als
altres, ser capaç de fer preguntes per satisfer les seves curiositats.
Es tracta de la
necessitat d'atendre a cada infant, de tractar-los de manera personalitzada i
especial, de respectar els seus interessos i motivacions, de fer possible que
els seus aprenentatges esdevinguin significatius i funcional, d'implicar com ja
he dit anteriorment a les famílies. Petits detalls, que sense adonar-nos fan
que cada uns dels infants es desenvolupin com a persones i que vagin creant la
seva identitat, identitat necessària per tal que els infants es converteixin en
persones competents en un futur.
- La meva visió: Aquest projecte que
duu a terme l’escola hem sembla una oportunitat i experiència màgica
d’introduir a cada una de les famílies dins l’escola i més concretament dins
les aules de cada un dels seus infants.
Desprès d’aquestes
setmanes a l’escola, de les experiències que he pogut viure fins ara i de cada
una de les observacions que he duit a terme al llarg d’aquests dies, una
característica molt destacable que presenta l’escoleta és la relació amb la
família, crec que és una oportunitat i fortalesa molt important. Trobo que hi
ha una gran coordinació entre ambdues, i el més important és que hi ha la
creença que amb el treball compartit els infants poden desenvolupar-se i
créixer millor. I crec que això és el punt de partida, el desig del treball
cooperatiu, fa que l’escoleta juntament amb les famílies apostin per projectes
com aquest.
Fins ara només he
pogut viure la visita de la mare d’en J, i hem va semblar fantàstica i molt
especial, ara espero amb impaciència i il·lusió noves famílies. No només va
gaudir d’aquest dia en J i la seva mare, sinó que vàrem gaudir tots, tant
els companys com les mestres.
Jo, com a futura
docent, també crec al igual que la informació de la fonamentació teòrica de
l’apartat anterior, que aquesta és una experiència molt gratificant pel
desenvolupament de cada infant. És una manera d’aprendre a aprendre, de
créixer, de relacionar-se, de millorar. També, aposto per
una implicació activa i a més, crec en la importància de que la relació amb la
família és converteixin en una necessitat i obligació de la nostra tasca com a
docent ja que pens que pels infants és molt important sentir que aquests dos
ambients, tan importants per al seu desenvolupament com a persona, són dos
ambients diferents però alhora complementaris. I aquesta sensació contribuirà a
una major autoestima dels infants, a un millor rendiment escolar, a millorar la
relació amb els seus progenitors i afavorirà actituds més positives dels pares
cap a l’escoleta.
També pens que és
molt important la comunicació entre ambdós, ja que ajuda a tenir la informació
de quins són els objectius que es pretenen aconseguir, dels mètodes que
s'utilitzen i del mode en què es desenvolupen els processos formatius i
educatius. I que a més, aquesta comunicació millora l’esforç i el treball per a
aconseguir un fi comú, que es tradueix en la formació d'infants responsables,
madurs i capaços d'absorbir, d'acord a les seves capacitats, els coneixement
que l’escoleta els ofereix.
- Possibles preguntes per formular a la meva tutora per ajudar-la a fer una reflexió millor:
- Quin objectiu persegueixes mitjançant aquest projecte?
- Quina és la teva opinió o sensació respecta a la teva relació amb les famílies dels infants de la teva aula?
- Quins beneficis penses que aporta aquest projecte als infants? i a les families? i a tu com a tutora?
- Com avalues o quins ítems segueixes per avaluar la participació de les families en aquest projecte?
- Com i perquè es va duu a terme aquest projecte?
Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. 1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. 2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. 4.1 Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula. Pens que he treballat aquestes competències perquè abans de fer aquesta entrada he cercat informació per arribar a entendre quins són els fonaments teòrics en els que es basen les actuacions de la meva tutora (1.1, 4.1, 1.4). A continuació, per tal de poder donar la meva opinió he hagut de reflexionar sobre allò que fa la meva tutora i relacionar-lo amb les seves creences i concepcions, i finalment contrastar-les amb les meves per arribar a conclusions òptimes.
