"El racó del moc" ...

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres és una de les pràctiques que fem a l'aula de les magranes. 

La pràctica que compartiré amb vosaltres és "El racó del moc". 

El racó del moc va començar a funcionar una setmana desprès de la meva arribada a l’escoleta. Fins a aquell moment, era na Xisca o be jo les que quan els infants tenien mocs els hi llevàvem, limitant la funció dels infants al simple “sona fort”. Ens passàvem el dia amb el paper a la butxaca observant en tot moment als infants i als seus mocs com aquell que diu, perquè, tot i que si que hi havia infants que et venien a dir que tenien mocs, ni havia d’altres que seguien jugant i si no ens adonàvem compta podia estar tot el temps del pati amb el moc al nas. Però, entre na Xisca i jo vam pensar que si tal vegada féssim el racó del moc els infants estarien més motivats i començarien de forma autònoma en aquell racó a llevar-se el moc, sense la necessitat d’haver d’estar cridant-lis la tensió tot el temps. I així ho vàrem fer, aprofitant el mirall que hi havia a un racó de l’aula decidirem posar sobre aquest una imatge d’un nin que es lleva el moc, penjat sobre aquest mirall una cordeta amb paper i al costat d’aquest una mini paperera, objectes adaptats a l’alçada dels infants.

Desprès de “construir” aquest petit racó l’hi vàrem presentar a tots els infants. I efectivament, així com nosaltres pensàrem en un primer moment, aquest va ésser un mitjà de motivació pels infants. 

Ara també observem als infants, però ja no ens centrem en el seus mocs sinó més bé en els seus processos i les seves capacitats. 

Hem observat desprès d’aquestes setmanes de vida del racó, que els infants que ja et venien a dir que tenien mocs ara ja van directament ells sense demanar-nos, mentre que els infants que et passaven el temps amb el moc al nas ara ja venen a dir-nos que tenen mocs i nosaltres els animem a anar-hi al racó amb un “on hem d’anar quan tenim mocs?” i ells tot d’una se’n van corrents cap al racó.

Efectivament, cada infant és un món, i cada infant necessita el seu temps i el seu ritme per anar a poc a poc de cada vegada essent més autònom però, pensem que aquest racó està sent una oportunitat per desenvolupar la seva autonomia i la seva motivació. I darrera aquests processos mils anècdotes per contar: et passen el temps mirant-se en el mirall analitzant si encara tenen mocs o no, s’ajuden entre ells a llevar-se els mocs, i fins i tot, a vegades es treuen ells mateixos els mocs per anar-hi al racó a llevar-se’ls, esta essent una font molt rica d’aprenentatge no només pels infants, sinó per na Xisca i jo també.

Aquest racó ha passat a ésser un acte quotidià del dia a dia, un espai que els hi proporciona un material mitjançant el qual poden satisfer la necessitat de llevar-se el moc de forma autònoma, on els infants tenen un paper d’agent actiu i capaç.

En quant als objectius d’aquest racó crec que queden molt clars, apostem per dur a terme experiències, situacions, vivències que motivin a cada uns dels infants de l’aula de les magranes i a poc a poc es desenvolupin com a persones autònomes.

Estic també en part molt contenta d’haver pogut intercanviar creences amb la meva tutora i adonar-m’he que coincidim molt amb aquestes. Totes dues creiem en la importància del desenvolupament dels infants com a persones actives, autònomes, capaços.

 

Apostem també per el respecte del ritme de cada infant, en la importància de no donar-lis pressa perquè els infants necessiten experimentar, imitar, provar, equivocar-se..., apostem per donar-lis suport a cada un d’ells, intentem que et sentin segurs, acompanyats, que sàpiguen que confiem amb ells i amb les seves capacitats.

És com ja vaig comentar a l’entrada anterior, com sabem a mesura que els infants van desenvolupant la seva capacitat d’actuar van establint les bases d’un funcionament cada cop més autònom. I es molt important doncs, respectar l’autonomia dels infants sense malmetre la seva imatge, ni donar missatges que puguin entorpir el seu desenvolupament, i pens que amb aquest racó ho estem aconseguint. 

Dia rere dia els animem a que ells vagin tots sols, que ho provin, és obvi que la majoria dels infants tot i anar al racó del moc venen encara amb moc al nas, però en lloc de llevar-li nosaltres perquè els infants deixin d’anar i tornar del racó, el que fem és animar-los a anar-hi un altre pic i que es mirin al mirall per tal que ells mateixos ho comprovin amb el seus ulls, ens seria més fàcil llevar-li nosaltres però els estaríem negant una oportunitat d’aprenentatge.

Aquesta pràctica, podríem associar-la al constructivisme ja que com sabem, aquest ens diu que el coneixement es construeix a partir de l'acció activa del infant, a partir de la seva forma de ser, de pensar i d'interpretar la informació. 

Els infants seleccionen i transformen informació, construeixen hipòtesis i prenen decisions confiant en una estructura cognitiva per fer-ho. A més a més, aquesta teoria dona l'oportunitat d'orientar el procés d'ensenyança-aprenentatge des de una perspectiva experiencial, perspectiva en la que cal menys missatges dels docents i major actuació dels infants. També, té present el reconeixement de que cada persona aprèn de formes diferents i que cal posar al abast dels infants els recursos i metodologies necessàries per tal que els infants aprenguin a aprendre. 

En resum, pens que aquest espai del racó del moc, està essent una oportunitat meravellosa per tal que cada un dels infants del aula de les magranes actuïn per ells mateixos, provin, imitin, experimentin, i  en definitiva aprenguin de forma autònoma. 

Mentre nosaltres, tant na Xisca com jo, esper seguir aprofitant aquest espai per aprendre dels moments, situacions, vivències i experiències que de sobte i en qüestió de segons aquests petits ens ofereixen.

Justificació d'etiquetes: Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 4.2 Identifica bones pràctiques, les compara. He treballat aquesta perquè abans de triar la bona pràctica que compartiria amb vosaltres he hagut d'identificar i analitzar al voltant de totes les pràctiques que duim a terme a l'aula de les magranes, una vegada identificades he hagut de reflexionar al voltant d'aquestes i desprès de la reflexió m'he decantat per "El racó del moc" perquè pens que és una de les pràctiques de l'aula de les magranes que més enriqueixen als infants i alhora a les mestres que vivim amb ells aquests moments.