Valoració de les competències...

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres és la reflexió final a la que he arribat desprès de treballar durant aquest semestre un seguit de competències. 

Aquesta ha estat una nova manera de treballar ja que tot i que de forma indirecta sempre al llarg d'aquests anys les hem anant desenvolupant, no ha estat fins ara que he estat conscient d'aquestes. 

Si be és vera que al començament de l'assignatura i el Pràcticum hem quedaven per assolir i millorar moltes competències, pens que actualment, i desprès d'aquests temps, he aconseguit gran part dels objectius que hem vaig proposar a una de les primeres entrades que vaig fer del bloc. 

Pot ésser que algunes competències no les tingui assolides del tot i segurament així serà, perquè això només ha estat el principi i encara hem queda un llarg camí per recórrer, experimentar i aprendre. Però, si que es cert que mitjançant aquest bloc, totes i cada una de les entrades i reflexions que he anant fet, he anant treballant la majoria de les competències de la assignatura. 

I estic molt contenta perquè pens, que això ha fet que hem desenvolupi una mica més, que cresqui com a docent i adquireixi nous aprenentatges. 

A més a més, la forma en la que es troben organitzades aquestes al bloc, ha estat una manera molt útil per anar prenent consciència encara més de les que anava treballant i les que encara hem quedaven; tot gràcies a l'etiquetatge i la posterior justificació.

Gràcies a aquesta nova manera de treballar he aconseguit:

1.  Millorar el meu aprenentatge autònom ja que a poc a poc, entrada rere entrada, anava cercant més informació al voltant de les reflexions que feia, accedia a altres blocs (tant de companyes com d'altres escoles o professionals) i a així anava essent més conscient del que era o no una bona pràctica educativa, i a més a més anava cercant els "perques" del que succeïa al meu voltant durant aquests mesos. 
2. Millorar la capacitat de reflexió al voltant del meu propi procés d'aprenentatge  ja que durant aquest temps he anant identificant els meus punts forts i punts febles, identificant les meves creences i les meves concepcions com també les de la meva tutora. Reflexió rere reflexió, hem feia preguntes per millorar els propis coneixements; i a poc a poc, he estat més conscient dels meus errors, dels meus dubtes i dilemes, per tal d'anar millorant a mesura que el Pràcticum avançava.
3. He aconseguit desenvolupar la capacitat de crítica i alhora he aconseguit recursos per tal d'analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d'educació infantil. Aquesta pens que ha estat una de les competències que més he adquirit ja que en un principi no la tenia gens assolida, perquè tot i que durant els tres anys de carrera havia adquirit molta informació teòrica no ha estat fins al Pràcticum que he pogut relacionar teoria amb pràctica. I ha estat ara quan he après que a vegades la realitat no correspon amb la pràctica. Dia rere dia, a l'escoleta, anava observant tot el que succeïa al meu voltant, com també he anant reflexionant sobre el seu funcionament i la seva organització. 
4. Millorar l'anàlisi i la reflexió dels processos d'ensenyament-aprenentatge ja que entrada rere entrada he accedit a altres dades i recursos per tal d'identificar els marcs teòrics que justifiquessin les reflexions que anava compartint amb vosaltres. He après ha seleccionar el que era una bona pràctica i les que no, alhora que elaborava les meves pròpies hipòtesis i reflexions. 
5. He après a treballar per millorar, he après a reflexionar sobre el procés de millora. Aquesta també ha estat una de les competències que més he anant desenvolupant ja que gràcies al projecte de millora que hem dut a terme a l'escoleta he après a diferenciar entre bones pràctiques i projectes de millora, he après a analitzar les necessitats i els problemes per tal de justificar el projecte de millora, he après a preveure els obstacles i dificultats alhora d'aplicar el projecte. 

Justificació d'etiquetes: La competència que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada ha estat la 2.1 ja que he reflexionant al voltant dels meus punts forts i febles en relació a les meves capacitats i competències professionals.

Retroalimentació: Què ens ha semblat el Bloc?

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres és la reflexió final a la que he arribat al voltant del bloc, ara que ja s'acosta el final d'aquesta assignatura.

En primer lloc, donar-vos les gràcies per apropar-me una mica més a aquest món en xarxa que no era molt conegut per a mi. Gràcies a aquesta manera de treballar en xarxa tan innovadora he pogut compartir amb tots i cada uns dels meus companys tot el que estava vivint durant la meva estada a l'escola i alhora també he pogut conèixer noves experiències i vivències que m'han ajudat moltíssim a que les meves reflexions milloressin die rere dia. Ha estat un feina intensa sobretot perquè a lo primer hem va costar molt entendre com funcionava, ja que com ja he dit tot això en xarxa era desconegut per jo, però pens que amb l'ajuda i esforç de tots hem aconseguit blocs de molt bona qualitat. 
Jo, personalment estic molt satisfeta amb la feina feta doncs pens que he aconseguit a la fi un bloc bo tant en estètica com en reflexions, o això al manco és lo que he intentat. A més a més, estic també molt satisfeta i contenta d'haver après a treballar amb aquesta idea tan innovadora perquè com hem pogut veure al llarg d'aquest temps, ens serà molt útil per a la nostra futura feina. 

En quant a les competències dir que ha estat una nova manera també de treballar, ja que tot i que de forma indirecta sempre al llarg d'aquests anys les hem anat desenvolupant, no ha estat fins ara que he estat conscient d'aquestes. 

Mitjançant aquest bloc, totes i cada una de les entrades i reflexions que he anant fet he treballat la majoria, per no dir totes, de les competències de l'assignatura. 
I estic molt contenta, perquè pens que això ha fet que hem desenvolupi una mica més, que cresqui com a docent i que adquireixi nous aprenentatges. A més a més, la forma en la que es troben organitzades aquestes al bloc, ha estat una manera molt útil per anar prenent consciència encara més les que havia treballat, gràcies a l'etiquetatge i la posterior justificació. 

Per tant, dir que ambdues maneres de treballar han estat una metodologia molt positiva per aprendre i que recomano de cara a l'any que bé. 

Finalment, agrair a tots els companys per col·laborar d'una manera o d'una altra en la realització d'aquest bloc i de les reflexions, com també gràcies per els comentaris que m'heu anat deixant ja que mitjançant aquests he pogut adonar-me dels meus avanços i les meves mancances. I també, donar-vos a tots l'enhorabona per la feina feta! 

Gràcies per tot a tots!

Justificació d'etiquetes: Les competències que pens que treballat mitjançant aquesta entrada són: 1.1  Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. 1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació. 2.4 Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge (formació rebuda, formació futura...).

Reflexionam...

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que ,juntament amb les meves companyes de pràctiques, hem arribat al voltant del nostre projecte de millora.

Com ja sabeu el nostre projecte de millora es titula “El pati, un moment de joc”. El que pretenem amb les nostres propostes és aconseguir que els patis de l’escoleta Huialfàs convidin als infants a imaginar, explorar, inventar, jugar, actuar amb llibertat, trobar-se amb els companys... en definitiva que convidin a quedar-se. A més creiem que amb aquests canvis s’han disminuït els punts febles dels diferents patis.

Després de dur a terme el projecte i reflexionar sobre aquest, hem volgut realitzar una autoavaluació per ser conscients dels avanços i obstacles pel quals ha passat el projecte. Per una banda avaluarem al centre i a l’equip educatiu, i per altra banda a nosaltres mateixes.

En quant al centre i a l’equip educatiu pensem que:

• Degut a que l’escoleta és municipal i per tant l’encarregat de proporcionar el pressupost és l’ajuntament, pensem que aquest hauria d’haver estat al corrent de la proposta de millora des del primer moment. D’aquesta manera haguéssim pogut començar el projecte sabent el pressupost i el material que l’ajuntament ens oferia; a més haguéssim disposat de més temps per a l’elaboració de les propostes.

• Pensem que perquè l’escoleta sigui un centre innovador els hi ha mancat implicació i actitud en relació al projecte ja que en segons quin moment hem tingut la sensació de que el projecte de millora no era tan important per part de l’escoleta com ho era per a nosaltres.

- De fet, ens hem adonat que les propostes de l’equip d’educadores no s’assimilaven als nostres objectius, ja que nosaltres apostavem per unes propostes de caire més educatiu i hem tingut la sensació que el seu objectiu principal era decorar les parets dels patis de l’escoleta.

- Creim que algunes de les propostes no han estat acceptades per la feina i implicació que hi hauria darrera aquestes.

- Des del primer moment, la majoria de les nostres propostes varen ser acceptades en el claustre, però tenim la sensació que no s’han acabat de respectar perquè a mesura que evolucionava el projecte ens han fet fer canvis encaminats cap a un objectiu de caire més decoratiu.

• En relació al material volem dir que no hem disposat del material suficient però no sabem quin és el motiu. Ens demanam: Ha estat per manca de pressupost? O per falta d’actitud de l’equip educatiu?
• Pensem que l’equip educatiu no ha complert amb l’acord que varem fer a principi de pràctiques en relació als torns de menjador. Com que a l’escoleta hi ha un total de set practicants es va decidir repartir la tasca de menjador en grups de dues o tres practicants per setmana; d’aquesta manera sempre hi hauria d’haver hagut quatre/cinc practicants realitzant el projecte. Ha arribat un moment que aquest acord no s’ha mantingut i això ha retrassat la realització del projecte.

En relació a les practicants hem arribat a la conclusió que:

Creim que des del primer moment l’equip de practicants ens hem sabut organitzar la tasca; per fer-ho varem elaborar una planificació amb els terminis per a realitzar cada tasca. Ens agradaria comentar que aquesta planificació s’ha vist afectada perquè l’obtenció del material s’ha retrasat.

En quant al treball en equip pensem que ha estat més difícil per haver d’adaptar-nos a tres practicants més que no coneixiem (de CESAG), això ha influit en quant a l’organització de la part teòrica del projecte. En relació a la part més pràctica del projecte hem millorat després d’adonar-nos de l’error.

Tot i que des del primer moment hem estat conscients de la importància del projecte i hem posat interès i ganes per dur-lo a terme, pensem que el retard del material ha afectat a la nostra actitud ja que aquest fet durant les darreres setmanes ens ha produit angoixa, estrés, malestar, presses...

Per dur a terme les diverses propostes de millora ens hem vist influenciades per part de l’equip educatiu encara que teniem clar que els infants s’enriqueixen més amb propostes educatives i no de caire decoratiu.

En relació a la part teòrica pensem que en un primer moment l’hem duita al dia, però degut a l’estrés i les presses del retard del material ho hem hagut de deixar a un segon pla per centrar-nos més en la part pràctica.

Encara que de forma insconscient cada una de les practicants ha fet una presentació de les propostes al seu grup d’infants, no hem planificat una presentació acordada per totes les practicants destinada a tot el centre educatiu.

Després d’aquesta autoavaluació pensem que el projecte milloraria si tinguessim en compte:

Aspectes com...:

1. Tenir en compte en la planificació una presentació de les propostes de millora tant als infants com a les famílies.
2. Haver intentat implicar des dels primers dies a les educadores en el projecte.
3. La realització d’unes normes d’ús de les diferents propostes que hem dut a terme: circuit, “piso”, espiral, cercles, pissarra...
4. Haver disposat de més temps per a avaluar les propostes.
5. Fer evolucionar al mateix temps les propostes dels diferents patis.
6. Centrar-nos només en un o dos patis per tal d’aconseguir millors propostes.

Noves propostes de millora...:

1. Hort
2. Arener
3. Vegetació
4. Renovació del material
5. Crear nous espais per organitzar el material del pati
6. Propostes de joc com poden ser: capses, rodes...

En conclusió, pensem que a banda dels obstacles i entrebancs que han anat sorgint al llarg del projecte hem aconseguit dintre de les nostres possibilitats espais de pati que conviden al joc, a les relacions, a la imaginació, al moviment... en definitiva espais rics en aprenentatges que conviden a quedar-se.

Justificació d'etiquetes: Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema. 5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora. 

Compartim entre tots...

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat desprès de compartir entre tots els diferents projectes de millora, els documentals i les bones pràctiques, al llarg d'aquestes dues setmanes. 

Com ja sabeu cada un es troba a escoles diferents i realitzen projectes diversos la majoria dels quals han estat proposats per la pròpia Escoleta. Això ha fet que cada un dels practicants hagi viscut experiències, sensacions, situacions, emocions... diferents. Però, que gràcies a aquestes diferències avui ens podem enriquir un poc més i aprendre entre tots nous coneixements al voltant d'aquest món educatiu tan sorprenent.

A continuació, explicaré els que més m'han cridat l'atenció i el seu perquè: 

• Projecte de millora, Panells de canals (Pati): Com ja sabem, els patis són uns llocs molt importants a les escoles, ja que gràcies a aquests es potencien i s'afavoreixen un seguit de capacitats i aprenentatges. Es tracta d'un espai on tots els infants de l'escoleta tenen el privilegi d'estar en contacte amb la natura i amb elements de l'entorn físic i natural. És en l'organització, l'ambientació i la utilització d'aquest que recau la importància, ja que s'estan afavorint determinades experiències. A més a més, és un àmbit en el qual els infants aprenen a relacionar-se els uns amb els altres i amb les pròpies docents, i també a conviure. El que he après mitjançant els projectes de millora dels patis és que si bé és important aquest espai per fer la xerrada mentre els infants hi corren i s'hi desfoguen, també  és molt important i imprescindible que es proposin estones de joc i experiències diverses per aprofitar les capacitats de tots i cada uns dels infants que formen l'escoleta. I finament, també he aprés que  en un mateix espai és poden fer infinites de propostes i millores. Nosaltres, a l'escoleta Huialfàs, també estem millorant el pati, però les propostes que hem fet són totalment diferents a aquesta, i m'ha semblat molt enriquidor poder compartir-les entre tots. 
• Documental, el canvi de bolquers: el canvi de bolquers es troba inclòs dins la rutina diària i té una importància cabdal. Com sabem, és un moment molt important de relació entre l'educadora i l'infant.  És una rutina a la que cal dedicar un temps convenient, que s'ha de fer de manera relaxada i tranquil·la. Un moment que si es sap aprofitar, pot donar l'oportunitat d'establir una relació personal mitjançant la utilització del llenguatge, i que a més a més també afavoreix el benestar dels infants.  I si es fa bé, pot ésser un moment molt útil per establir relacions de confiança i seguretat entre infants-docents, i per això cal tenir molt present la verbalització, l'espai, el temps, l'anticipació... Jo, dins la meva aula només tenc tres infants que duen bolquers i si que vaig observar des del primer dia que la meva tutora sol aprofitar molt bé aquest moment, de fet en lloc de fer el canvi de bolquer desprès del pati on la majoria dels dies es veu influenciat per les petites preses del final del dia (fer pipis, rentar mans, pentinar  ritual sortida...) sol fer-ho en el moment del pati per disposar de més temps de contacte amb els infants. Si que es una realitat, que hi ha pics que es sol fer amb una mica de preses però pens que la gran majoria de vegades es fa de manera correcta. Jo com a practicant, també intent a partir de tots els aprenentatges al voltant d'aquest moment, fer-ho de la millor manera possible i aprofitar-ho per establir un lligam més fort amb cada un dels infants. 
• Projecte de millora, El bon dia al CEIP Molinar: aquest és un moment molt important dins la jornada escolar i un element imprescindible en la concepció educativa actual en l'educació infantil. Podríem definir-ho com el motor de l'aula. És un moment on es posen en funcionament moltes de les capacitats dels infants: de socialització, lingüístiques, afectives, cognitives... Aquesta rutina es realitza durant tot el curs escolar i es duu a terme més o menys de la mateixa manera i a la mateixa hora. Dona lloc al inici del dia i situa als infants en el temps i en l'espai. En ella, té lloc activitats bàsiques i necessàries de l'etapa escolar, s'expliquen activitats del dia, normes... on els infants són els protagonistes del moment.  Amb aquestes activitats l'infant va prenent consciència del grup, va coneixent els companys/es i veu que a l'escola també es recullen les experiències que ha tingut fora.  I és un moment important també perquè participin i entenguin més la vida de l'escola, per afavorir que s'orientin i per potenciar la capacitat d'anticipar i preveure les diferents situacions. Gràcies a aquest projecte i el que he pogut conèixer mitjançant la teoria i la pràctica es que a cada escoleta i dins cada aula es fa de diferent manera. A la meva aula on faig les practiques si que es vera que aquesta rutina es te molt present i els hi dona la importància que recau. M'agrada molt la manera en la que es fa, i sobretot perquè dins aquest moment es te molt present i es dona molt de protagonisme a les agendes de comunicació família-escola. El que no m'agradava quan vaig començar era que gran part del moment estava dirigit per na Xisca, la meva tutora, i pensava que aquest moment era sobretot per donar protagonisme als infants. Per això, desprès de compartir les bones pràctiques i el funcionament de les diferents escoletes amb els meus companys, li vaig proposar a na Xisca fer als infants protagonistes principals d'aquest moment. Vaig realitzar un plafó en forma de rellotge amb les imatges dels infants, i cada dia un dels infants és l'encarregat de duu a terme aquesta rutina. Estem molt contentes com esta funcionant i vaig el meu punt de vista, he aconseguit satisfer el principal objectiu, que els infants esdevinguin els principals protagonistes de les seves accions. 
• Projecte de millora, la vida en les parets : m'agradat molt aquest projecte perquè "les coses més importants són a vegades les que passen desapercebudes" i aquestes companyes ens ha demostrat que una cosa tan simple com són les parets de les escoletes poden ser infinitament enriquidores d'aprenentatge i de relació entre els infants, les mestres i les famílies.  Cal aprofitar-la i treure'ls el millor profit. No és una cosa desconeguda per tot nosaltres el fet de que en la nostra feina d'educadores la documentació ha de ser com el pinzell que utilitza el pintor, és a dir, ha d'estar present sempre, dia rere dia dins les nostres aules perquè sense ella la nostra feina no tindria sentit.  A l'escoleta on jo faig pràctiques si que hi ha documentades algunes experiències, però pens que encara es podria millorar. I dins la meva aula, si que es vera que pens que les activitats i les experiències que sorgeixen en el dia a dia es sol compartir amb tots els membres de la comunitat educativa però el dia en que sorgeixen, no tenen continuïtat en l'espai ni en el temps. És molt enriquidor veure als infants mostrant el seu disseny del dia i contant als seus pares el que han viscut. Perquè: "l'espai parla, parla fins i tot quan no el volem escoltar". (Reggio Emilia)

Justificació d'etiquetes: Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona pràctica; 1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació; 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica; 5.1 Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de  millora. 

Plans de millora 0-3 anys...

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc es compartir amb vosaltres són uns plans de millora que es realitzen a l'etapa infantil 0-3 anys. 

Els plans de millora com sabem sorgeixen des del centre, és a dir, perquè el centre ha trobat que li manca alguna cosa, o que simplement vol millorar un aspecte que creu o que ha sorgit del centre. Duu a terme uns canvis i un pla d'acció per posar-lo en marxa. A més, sovint es tracta d'un projecte en el qual està implicat no només l'alumnat i els mestres, sinó tot l'equip educatiu, i en ocasions també els pares. Per tal de dur a terme aquest pla és necessari l'actitud de les persones implicades i encarregades d'aquest canvi, un actitud capaç de documentar, planificar, avaluar, observar, etc.

A continuació, explicaré el perquè m'han semblat tan interessants aquests plans de millora i no uns altres:

• El primer pla de millora es tracta del traspàs d'etapa de 0-3 a 3-6 anys. http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora. M'ha semblat molt interessant ja que com sabem el període d'adaptació té un paper molt important a l'escola infantil i d'ell dependrà la posterior evolució dels infants no només dins l'escola i dins l'aula, sinó dins la vida. A més, si s'aconsegueix dur a terme amb èxit aquest període d'adaptació els infants seran capaços d'acceptar la separació familiar, canviar el seu rol, enfrontar-se a les seves possibilitats, adaptar-se a nous espais i a noves maneres de comunicació,  serà una oportunitat de relació molt satisfactòria, establirà relacions comunicatives, vincles afectius, i a poc a poc aniran desenvolupant la seva capacitat de ser cada vegada més autònom. 

• El segon pla de millora es tracta de millorar la figura del mestre. M'ha semblat molt interessant doncs crec que en primer lloc serà una gran oportunitat per tal que cada una de les practicants aprenguin i s'enriquesquin d'infinitats de coneixements i aprenentatges, mitjançant l'observació i la reflexió.  També, crec que és molt interessant perquè els hi dona a les docents a millorar, avaluar i reflexionar al voltant de la seva tasca i això dins el món educatiu és molt important, tots els docents diàriament s'haurien d'avaluar per tal de crear un món educatiu més ric i competent. A més a més, crec que aquestes docents i el centre tenen molt present que la feina del mestre és i serà infinita. Dia rere dia anem omplit la famosa motxilla d'experiències, creences, aprenentatges, coneixements, capacitats, sentiments, sensacions... però encara ens queda molt per avançar en aquesta viatge, encara ens queden infinitats de coses per aprendre i es que la motxilla del docent té un fons infinit perquè mai per molt que anem afegint dins ella, arribarem a omplir-la del tot, docs com ja he dit abans estic segura que aquest viatge és infinit, que aquests viatge no arribarà a un punt d'aterratge i que mai deixarem d'aprendre d'aquesta feina i vocació tan especial.

• El tercer pla de millora es tracta de la psicomotricitat. M'ha semblat molt interessant ja que amb totes les propostes de millora que ofereixen donen la importància que aquesta mereix, tal i com vàrem estudiar l'any passat. Com sabem la psicmotricitat té un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat ja que posa al abast dels infants la possibilitat de viure i experimentar infinites interaccions, cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius. I també gràcies a aquesta psicomotricitat els infants treballen millor, aprenen més ràpid, desenvolupen la personalitat, s'expressen millor, són més sociables... en definitiva és una oportunitat magnifica per créixer i aprendre. A més, m'ha agradat molt que basin la millora en la teoria de n'Acoutunier doncs crec que és tracta d'una pràctica molt completa mitjançant la qual estic segura que es pot aconseguir molts d'avanços i millores.

Justificació d'etiquetes: 

Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són:1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació, i 5.3 Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques. He treballat aquestes competències perquè per tal de fer l'entrada he accedit a altres blogs de companyes i webs per documentar-me i reflexionar al voltant dels projectes de millora, i he cercat informació bibliogràfica al voltant dels plans de millora.

Què passa als patis de Huialfàs?

Justificació de les etiquetes: 

 Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 5.1 Reflexiona sobre trets diferencials entre bones pràctiques i projecte de millora, 5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema, 5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora. Pens que he treballat aquestes competències mitjançant aquesta entrada perquè he anat explicant els diferents trets que caracteritza el projecte de millora que estem realitzant a l'escoleta, les necessitats i els problema que presenta que crec que queden identificades a les taules dels punts forts i punts febles, i mitjançant les propostes hem intentar reflectir fins a ón arribarà els nostre projecte tenint present els obstacles i resistències que hem trobat.  

"El racó del moc" ...

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres és una de les pràctiques que fem a l'aula de les magranes. 

La pràctica que compartiré amb vosaltres és "El racó del moc". 

El racó del moc va començar a funcionar una setmana desprès de la meva arribada a l’escoleta. Fins a aquell moment, era na Xisca o be jo les que quan els infants tenien mocs els hi llevàvem, limitant la funció dels infants al simple “sona fort”. Ens passàvem el dia amb el paper a la butxaca observant en tot moment als infants i als seus mocs com aquell que diu, perquè, tot i que si que hi havia infants que et venien a dir que tenien mocs, ni havia d’altres que seguien jugant i si no ens adonàvem compta podia estar tot el temps del pati amb el moc al nas. Però, entre na Xisca i jo vam pensar que si tal vegada féssim el racó del moc els infants estarien més motivats i començarien de forma autònoma en aquell racó a llevar-se el moc, sense la necessitat d’haver d’estar cridant-lis la tensió tot el temps. I així ho vàrem fer, aprofitant el mirall que hi havia a un racó de l’aula decidirem posar sobre aquest una imatge d’un nin que es lleva el moc, penjat sobre aquest mirall una cordeta amb paper i al costat d’aquest una mini paperera, objectes adaptats a l’alçada dels infants.

Desprès de “construir” aquest petit racó l’hi vàrem presentar a tots els infants. I efectivament, així com nosaltres pensàrem en un primer moment, aquest va ésser un mitjà de motivació pels infants. 

Ara també observem als infants, però ja no ens centrem en el seus mocs sinó més bé en els seus processos i les seves capacitats. 

Hem observat desprès d’aquestes setmanes de vida del racó, que els infants que ja et venien a dir que tenien mocs ara ja van directament ells sense demanar-nos, mentre que els infants que et passaven el temps amb el moc al nas ara ja venen a dir-nos que tenen mocs i nosaltres els animem a anar-hi al racó amb un “on hem d’anar quan tenim mocs?” i ells tot d’una se’n van corrents cap al racó.

Efectivament, cada infant és un món, i cada infant necessita el seu temps i el seu ritme per anar a poc a poc de cada vegada essent més autònom però, pensem que aquest racó està sent una oportunitat per desenvolupar la seva autonomia i la seva motivació. I darrera aquests processos mils anècdotes per contar: et passen el temps mirant-se en el mirall analitzant si encara tenen mocs o no, s’ajuden entre ells a llevar-se els mocs, i fins i tot, a vegades es treuen ells mateixos els mocs per anar-hi al racó a llevar-se’ls, esta essent una font molt rica d’aprenentatge no només pels infants, sinó per na Xisca i jo també.

Aquest racó ha passat a ésser un acte quotidià del dia a dia, un espai que els hi proporciona un material mitjançant el qual poden satisfer la necessitat de llevar-se el moc de forma autònoma, on els infants tenen un paper d’agent actiu i capaç.

En quant als objectius d’aquest racó crec que queden molt clars, apostem per dur a terme experiències, situacions, vivències que motivin a cada uns dels infants de l’aula de les magranes i a poc a poc es desenvolupin com a persones autònomes.

Estic també en part molt contenta d’haver pogut intercanviar creences amb la meva tutora i adonar-m’he que coincidim molt amb aquestes. Totes dues creiem en la importància del desenvolupament dels infants com a persones actives, autònomes, capaços.

 

Apostem també per el respecte del ritme de cada infant, en la importància de no donar-lis pressa perquè els infants necessiten experimentar, imitar, provar, equivocar-se..., apostem per donar-lis suport a cada un d’ells, intentem que et sentin segurs, acompanyats, que sàpiguen que confiem amb ells i amb les seves capacitats.

És com ja vaig comentar a l’entrada anterior, com sabem a mesura que els infants van desenvolupant la seva capacitat d’actuar van establint les bases d’un funcionament cada cop més autònom. I es molt important doncs, respectar l’autonomia dels infants sense malmetre la seva imatge, ni donar missatges que puguin entorpir el seu desenvolupament, i pens que amb aquest racó ho estem aconseguint. 

Dia rere dia els animem a que ells vagin tots sols, que ho provin, és obvi que la majoria dels infants tot i anar al racó del moc venen encara amb moc al nas, però en lloc de llevar-li nosaltres perquè els infants deixin d’anar i tornar del racó, el que fem és animar-los a anar-hi un altre pic i que es mirin al mirall per tal que ells mateixos ho comprovin amb el seus ulls, ens seria més fàcil llevar-li nosaltres però els estaríem negant una oportunitat d’aprenentatge.

Aquesta pràctica, podríem associar-la al constructivisme ja que com sabem, aquest ens diu que el coneixement es construeix a partir de l'acció activa del infant, a partir de la seva forma de ser, de pensar i d'interpretar la informació. 

Els infants seleccionen i transformen informació, construeixen hipòtesis i prenen decisions confiant en una estructura cognitiva per fer-ho. A més a més, aquesta teoria dona l'oportunitat d'orientar el procés d'ensenyança-aprenentatge des de una perspectiva experiencial, perspectiva en la que cal menys missatges dels docents i major actuació dels infants. També, té present el reconeixement de que cada persona aprèn de formes diferents i que cal posar al abast dels infants els recursos i metodologies necessàries per tal que els infants aprenguin a aprendre. 

En resum, pens que aquest espai del racó del moc, està essent una oportunitat meravellosa per tal que cada un dels infants del aula de les magranes actuïn per ells mateixos, provin, imitin, experimentin, i  en definitiva aprenguin de forma autònoma. 

Mentre nosaltres, tant na Xisca com jo, esper seguir aprofitant aquest espai per aprendre dels moments, situacions, vivències i experiències que de sobte i en qüestió de segons aquests petits ens ofereixen.

Justificació d'etiquetes: Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 4.2 Identifica bones pràctiques, les compara. He treballat aquesta perquè abans de triar la bona pràctica que compartiria amb vosaltres he hagut d'identificar i analitzar al voltant de totes les pràctiques que duim a terme a l'aula de les magranes, una vegada identificades he hagut de reflexionar al voltant d'aquestes i desprès de la reflexió m'he decantat per "El racó del moc" perquè pens que és una de les pràctiques de l'aula de les magranes que més enriqueixen als infants i alhora a les mestres que vivim amb ells aquests moments. 

Bones pràctiques...

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat al voltant de tres bones pràctiques de 0-3 anys. 

• Pràctica 1 "Descobrint la carbassa"  hem sembla molt interessant per dos motius: el primer motiu es perquè com sabem són en les primeres edats quan els infants inicien el seu desenvolupament cognitiu, motriu, social, emocional i afectiu. I per tant es molt important no només que l'escola posi al abast dels infants recursos, moments, experiències d'ensenyament-aprenentatge amb el fi d'estimular aquest desenvolupament, a més de satisfer les necessitats dels infants i sempre amb el respecte que el seu nivell maduratiu mereix, sinó que també són necessaris educadors conscients de la importància d'aquests moments i experiències. I personalment crec que aquesta pràctica que ens presenta n'Eva Jansà s'adapta molt bé a la importància de crear dins les aules d'educació infantil oportunitats d'aprenentatge significatiu com aquesta, moment que no només ha donat l'oportunitat a na Marta d'explorar i descobrir la carabassa sinó que també l'ha donat l'oportunitat d'experimentar amb l'equilibri, la concentració, l'esforç, amb els seus moviments, i també alhora conèixer-se una mica més a ella mateixa, els seus límits i les seves possibilitats. El segon motiu, per el qual he triat aquesta pràctica es perquè pens que el paper de n'Eva Jansà durant aquest moment es molt, molt ric i òptim. Pens que n'Eva Jansà dona molta importància a l'observació i crec que molts de docents haurien d'aprendre d'ella. Com sabem, es molt important dins les aules d'educació infantil l'observació, una mirada atenta, observar cada petit moment lentament i amb detall, ja que ens dona l'oportunitat de valorar la importància de cada un d'aquests moments, com també ens dona l'oportunitat de conèixer i descobrir com són les diferents relacions entre els que participem en elles. Es tal com diu n'Eva Jansà : "observar implica creure, creure en allò que fas i que l'infant que tens davant és ple de capacitats, confiar en que serà capaç, acompanyar en el seus procés, valorar el resultat però per damunt de tot: el procés. I l'observació ens porta a reflexionar, reorganitzar, decidir, tirar cap un camí o un altre, gaudir del moment, sentir, emocionar-se...". La importància a més de tenir la imatge d'infant capaç, actiu, curiós, observador, emprendedor, amb moltes ganes de ser, d'aprendre, d'entendre el món que l'envolta.

• Pràctica 2 "Poder anar a beure aigua": m'ha agradat aquesta pràctica perquè pens que dona l'oportunitat als infants de desenvolupar-se com a persones autònomes. Autonomia tant important per desenvolupar la seva identitat i créixer com a persones. Pens que és molt important crear situacions on els infants puguin desenvolupar les seves capacitats que els hi son innates i mitjançant aquesta pràctica pot ésser una bona oportunitat, l'infant es converteix en una persona activa, autònoma i converteix l'acte de beure aigua en un plaer . Però per això, cal no donar-lis pressa perquè, com sabem, els infants aprenen a partir de la seva pròpia experiència i, per tant, necessiten sentir, imitar, provar, equivocar-se... crear també espais per fer i desfer, per crear, per descobrir, per adquirir noves habilitats, per aprendre. A més, han de sentir-se acompanyats i sentir que confiem amb ells, en les seves capacitats i les seves potencialitats. També, és molt important la disposició dels materials i l'espai, ja que pensar en un espai i en una organització dels materials d'una determinada manera facilita i ajuda l'acció dels infants.  Crear un entorn que animi a l'infant, que li doni suport i que el faci sentir segur sense limitar els seus intents, crear un clima de seguretat afectiva. Cal tenir en compte també, la importància de donar-los temps, de respectar al màxim el ritme de cadascú, ja que és una manera de fer-los partícips dels seus propis actes a l'escola.  Com sabem, a mesura que els infants van desenvolupant la seva capacitat d'actuar van establint les bases d'un funcionament cada cop més autònom. En definitiva, és molt important respectar l'autonomia dels infants, sense malmetre la seva imatge, ni donar missatges que puguin entorpir el seu desenvolupament, i baix el meu punt de vista aquesta pràctica de poder anar a beure aigua ho fa. 

• Pràctica 3 "Treball en equip": m'agradaria iniciar l'explicació del perquè he triat aquesta pràctica amb un paràgraf del llibre "d'Entramados" de na M. Bonàs, L. Esteban, D. Garmendia, E. Güell, N. Mira, M. Navarro, I. Trias i A. Yzaguirre, que defineix de forma clara el que m'agrada d'aquesta pràctica: "Un dels reptes de l'educació en l'actualitat és aprendre a viure junts. Per tant, és molt important donar l'oportunitat que es donin aquestes relacions perquè qualsevol esdeveniment, qualsevol resposta, qualsevol desenllaç pot resultar únic. Per això, es requereix una escolta compromesa que ens convidi a formar part dels llocs, dels espais, de les persones i de les relacions". Com sabem, les relacions entre persones són complexes i imprevisibles, però són justament aquestes complexitats les que fa que aquestes relacions siguin interessants, seductores... Aquesta pràctica per exemple es caracteritza per l'espontàniament, per la franquesa, per la claredat, per la col·laboració entre els infants on ningú és més important que l'altre, on apareix la sensibilitat de reconèixer la necessitat de l'altre per resoldre una situació, el convenciment de que entre tots és més possible, l'espera. On també alhora, es donen importància a espais, espais de creació, recreació i íntims que sense adonar-nos ens conten histories molt pròpies de cada un dels infants (com per exemple la caseta en la que se fiquen els dos infants desprès de fer el passeig amb el paraigües). A més, és una manera alhora de superar l'egocentrisme, egocentrisme que com sabem està molt present a les primeres edats dels infants. 

Justificació etiquetes: 

Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són 3.2 Aporta reflexions en quant a l'organització del centre i 4.2 Identifica bones pràctiques, les compara.  Pens que he treballat aquestes perquè en un primer moment desprès d'observar i analitzar les diferents pràctiques del llistat que ens han proposa, he hagut de triar entre les que més m'agradaven i explicar el seu perquè, i alhora també he hagut d'anar reflexionant sobre el que mitjançant la teoria i la pràctica he après que és més correcta perquè es donin aprenentatges significatius i de qualitats. 

Contrast de jornades escolars...

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc es compartir amb vosaltres una reflexió al voltant de diferents jornades escolars. Les escoletes mitjançant les quals he pogut dur a terme aquest contrast i posterior reflexió, són: L'escola d'Esporles, L'escola de Valldemossa, L'escola Toninaina d'Inca i la meva, Escola Huialfàs de Sa Pobla. 

Avanç de començar amb aquesta reflexió, m'agradaria contar-vos que gràcies a aquesta  he pogut aprofundir i indagar una mica més dins la realitat de la meva escoleta, i m'ha permès conèixer-la una mica més i amb més detall, com també adonar-me de factors tant positius com negatius de l'escoleta que fins ara havien passat desapercebuts per mi. 

Per dur a terme aquest entrada, em guiaré tant del mòdul tres com també de les preguntes finals que trobem en aquest mateix mòdul, d'aquesta assignatura de Reflexió i Innovació. Aquestes són:

• Quines idees estan presents a les jornades dels centres analitzats?

1. La vida quotidina dóna sentit a allò que feim: desprès d'analitzar les quatre escoletes pens que totes elles d'una manera o d'una altra treballen molt la vida quotidiana. Personalment, pens que és una molt bona oportunitat per desenvolupar ens els infants l'autonomia personal, com també la confiança i la seguretat que com molt bé sabem tots els infants necessiten per créixer. En el cas de l'escoleta Huialfàs he de dir que des de la filosofia i la programació que  caracteritza el centre es persegueix aquest concepte de vida quotidina. Diàriament a totes les aules d'aquesta escoleta ens trobem amb petits detalls que de la sorpresa passen a l'acte de lo quotidià. Per exemple, ara que ha estat pasqua hem fet rises, rubiols, hem experimentat amb pessols amb els quals es fan les panades, com també ens ha vengut a visitar durant set setmanes cada divendres la Jaia Corema.

2. Espais, temps i materials: desprès d'analitzar les quatre escoletes pens que les quatre segueixen una distribució d'espais i temps més o manco semblant. Pel que fa al temps, per lo que he pogut entendre pens que la  jornada de les quatre escoletes es desenvolupen més o manco de la mateixa manera i distribueixen el temps  d'aquesta en diferents moments (el moment d'arribada, del joc lliure, d'activitat, de berenar, ...). En quant als espais, també he entès que cada activitat o moment de la jornada té reservat el seu espai específic.  En el cas de la Huialfàs, tenim la sala de psicomotricitat, la sala de les safates, i a l'aula tenim: el racó del Bon Dia, el racó del berenar, el racó de les families, el racó de les festes, el racó dels colors, el racó de la lectura. 

Vaig el meu punt de vista, aquesta distribució d'espais i de temps és molt òptima i enriquidora d'acció, de relacions, de desenvolupament d'identitats i d'adquisició d'autonomia. 

Pens també, que una idea que caracteritza a les quatre escoles per el que he pogut analitzar és que totes quatre tenen present tant els temps marcats per els adults com pels infants. Els adults d'aquestes escoletes estructuren l'horari de la vida quotidiana de l'escola en un temps flexible, que dona l'oportunitat als infants de crear un marc estable, i alhora facilitar la interiorització de ritmes, desenvolupament de seguretat i estabilitat, com també la satisfacció de les seves necessitats. He pogut observar que en les quatre escoletes sempre el temps s'adapta en funció de les necessitats dels infants. 

La idea de'n Osoro, 2008 pens que defineix molt bé a aquestes escoletes:. "Una escola que no pensa en processos prefixats sobre el desenvolupament, sinó una en què els nins són actors del seu propi aprenentatge i la seva activitat els permet construir la seva autonomia. "

3. Un dia a l'escola:

- El moment d'arribada i d'acomiadament: pens que més o manco a les quatre escoletes es segueix el mateix ritual en quant a organització d'horaris seguits. Totes disposen d'una Escoleta Matinera, desprès es comença el dia i el contacte amb els companys amb el joc lliure, mentre van arribant la resta dels infants(cada dia se'ls ofereix diferents materials, cada infants fa i desfà a la seva manera i segons els seus interessos i les seves motivacions). Una vegada han arribat tots els infants es passa al moment del Bon dia i desprès o bé l'activitat principal o bé el berenar (en el cas de la meva escoleta primer es duu a terme l'activitat principal i desprès berenam, mentre que a les altres tres escoletes es fa contrari: primer berenar i desprès activitat principal). A continuació, o pati o activitat, ritual de sortida i els infants que queden van a dinar i desprès dormen o no fins que venen a cercar-los.

Una altra idea ha destacar també molt similar entres les quatre escoletes, és la manera de passar el plafó durant el moment del Bon dia.  A l'escoleta Huialfàs simbolitzem la presència o absència dels infants a l'aula amb una fotografia de cada infant, si els infants han vengut penjam la seva foto al arbre ple de magranes que hi ha al plafó, i si per el contrari no ha vengut posem la foto a una cistella situada a devora de l'arbre també dins el mateix plafó. I a més som les pròpies mestres les que penjam les fotografies. Mentre tant a l'escoleta d'Esporles com a Toninaina, per aquesta activitat hi ha un encarregat que és qui va mostrant les fotos dels companys. També, trobem similitud en la lectura de les agendes excepte a l'escoleta d'Esporles. Un moment del dia esta reservat a la lectura de les agendes dels infants. 
Per altra banda, centrant-me en l'escoleta Huialfàs, pens que destaca en referència a aquest apartat ja que, té molt present i dona molta importància a les entrades i les sortides com una oportunitat de relació família-escola, moments de comunicació i de relació, com també com a una oportunitat per estrènyer llaços afectius i de donar la seguretat tant als pares com als infants necessària perquè la resta de la jornada transcorri de la millor manera possible.

- El joc: pens que totes les quatre escoletes analitzades tenen present la idea de Thió, Fusté, Martín, Palou, Masnou, 2007 que diu: " El joc és una activitat lliure i flexible en la què l'infant s'imposa i accepta lliurement unes pautes i uns propòsits que poc canviar o negociar, perquè en el joc no compta tant el resultat com el mateix procés del joc."  Pens que és així perquè analitzant les quatres escoletes crec que les quatre fomenta de forma molt òptima el joc lliure posant al abast dels infants tant espais com també moment específics perquè aquest joc lliure pugui sorgir tant a l'aula com també durant el temps del pati. Un exemple d'axó, és que en les quatre escoletes  mentre esperen l'arribada de tots els infants a l'aula al inici del dia es fomenta aquest joc lliure, deixant al infant fer i desfer segons els seus interessos i motivacions. 

- Les activitats: segons el que he pogut analitzar les activitats que es duen a terme en les quatre escoletes són molt semblants ( expressió plàstica, manipulació, experimentació, psicomotricitat i música). Tot i que per el que he pogut observar a l'escoleta Toninaina i a la de Valldemossa no tenen programada la música com un activitat principal.

- Els menjadors: les quatre escoletes ofereixen servei de menjador als infants. 

Les idees d'aquest apartat que pens que caracteritzen el menjador de l'escoleta Huialfàs són les següents (al no obtenir informació tant detallada dels menjadors de les altres tres escoletes analitzades només em centro en l'escoleta on faig pràctiques): 

1. "Els menjars tenen com a transfons educatiu l'aprenentatge i adquisició progressiva de l'autonomia".

2. "Menjar en grups reduïts fa que la situació resulti més agradable perquè permet crear un ambient més familiar."  Tot i que a l'hora de menjador hi ha dos taules separades per infants d'1-2 anys i de 2-3 anys, el nombre reduït d'infants fa que l'ambient de menjador resulti agradable. Encara que durant el claustre del més de març al qual vaig assistir, es va comentar la idea de separar als infants ja que disposen d'una altra sala de menjador destinada actualment a les construccions  tenint en compte que ara comença la temporada i que segurament en un moment o un altre el nombre d'infants que queda a menjador augmentarà. 

3. " No tots els infants necessiten el mateix temps per menjar, però allargar els menjars quasi mai obté bons resultats ." Si és cert que a l'escolteta durant el moment del menjar es dona molta autonomia per tal que els infants aprenguin a menjar sols, tot i que també arriba un moment en que les educadores els hi hem d'ajudar. 

- Les activitats d'higiene: desprès de dur a terme aquesta reflexió i la contrastació de les quatre escoletes, pens que totes quatre donen molta importància a la higiene tenint en compte la idea de que mentre es realitzen aquests activitats es transmeten models de relació, pautes de conductes, valors i actituds que els infants van interioritzant. 

• Què no s'hi reflecteix i enyores que hi fos?

2. Espais, temps i materials: En aquest cas hem centraré en l'apartat de materials i només comentaré l'Escoleta Huialfàs perquè de les altres escoletes analitzades no he obtingut informació suficient al voltant dels materials.

- "Els objectes estan plens de possibles accions i el que la ment del nen aconsegueix fer-ne sortir depèn del tipus i la quantitat d'objectes proposats, les característiques i les possibilitats". I " Per moure's amb seguretat en el món dels objectes cal que aquests... estiguin disposats d'una manera ordenada, visible i accessible perquè els nens s'hi puguin recrear fàcilment". Aquestes dues idees referides als materials em semblen molt interessants i pens que no hi son massa present en segons quins moments a la meva escoleta. Per exemple, en segons quins espais com per exemple en un dels patis pens que hi ha materials pobres en quant a quantitat i també estètica, doncs la majoria estan espenyats. En canvi, en el pati de les motos si que tal vegada hi ha més materials al abast dels infants. En quant a la manera de disposar els materials, si que m'he fitxat que en segons quins moments com per exemple en el moment de safates els materials estan molt bé distribuïts i provoquen la sorpresa en els infants i l'interès, mentre que en altres moments de segons quines activitats aquests materials passen desapercebuts pels infants per la manca de presentació. No sé, si això també depèn d'aquell moment en concret, del estrès o el ritme que requereixi l'activitat.

3. Un dia a l'escola:

-  El moment d'arribada i d'acomiadament: m'agrada molt la idea de l'escoleta d'Esporles i la de Toninaina que alhora del Bon día, siguin els propis infants mitjançant la selecció d'un encarregat de passar el plafó, ja que pens que en aquest cas i d'aquesta manera es potencia més l'autonomia i el protagonisme dels infants.

• Què no es reflecteix però pensau que està bé que no hi sigui?

1. En el cas del descans, he pogut veure que a les altres tres escoletes es com una mica obligatori el fet de desprès de dinar haver de dormir. Mentre, a l'escoleta Huialfàs és decisió dels pares el fet de si els seus infants han de dormir o no. Vaig el meu punt de vista, aquesta idea que segueix l'escoleta Huialfàs es òptima ja que s'adapta a les necessitats dels pares i alhora dels infants, ja que com he pogut veure en el bloc d'algunes companyes, el moment del descans per segons quins infants sol ésser un moment conflictiu i inquiet perquè hi ha infants que a vegades no volen o tal vegada no necessiten dormir. 

2. En el cas de la lectura d'agendes no introduiria cap de les idees de les altres escoletes, perquè, pens que la metodologia que segueix l'escoleta Huialfàs és la més òptima i educativa, ja que la llegim durant el moment del Bon dia tots plegats i es un moment on els infants no només desenvolupen la comunicació i el llenguatge sinó també habilitats socials de respecte, esperar el torn, d'escolta, etc. Pens que a més, és una gran oportunitat de relació i comunicació família-escola.

3. Un dia a l'escola:

- Activitats: se molt bé que no tenc la experiència i els coneixements adequats per criticar o no aquesta forma de fer les coses que tenen les escoletes però, desprès del que he estudiat fins ara, pens que la metodologia que segueix l'escoleta de Valldemossa en quant a la psicomotricitat ( no és una activitat inclosa dins la planificació, sinó que són els propis infants qui de forma lliure tria anar-hi o no) no és del tot correcta tenint en compte la importància d'aquesta en el desenvolupament motor, afectiu i intel·lectual.  

Justificació etiquetes:  

Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 3.1 Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre i la 3.2 Aporta reflexions en quant a l'organització del centre: distribució del temps i de l'espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències. Pens que he treballat aquestes perquè en un primer moment per tal de fer aquesta reflexió vaig haver d'analitzar el que fins a les hores havia observat al centre on faig pràctiques per desprès poder-ho compartir amb les altres companyes (3.1); i a continuació, desprès d'analitzar com era el funcionament del centre hem faig disposar a reflexionar i arribar a conclusions sobre tots els aspectes presents dins aquest, a més de raonar-ho amb exemples (3.2). 

Reflexió al voltant de l'observació d'aula "Un dia a l'escola del meu fill"

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc es reflexionar i aprofundir una mica més al voltant de l'observació d'aula que fa uns dies vaig compartir amb vosaltres. També,  intentaré apropar-me i reflexionar sobre las creences i concepcions que s'amaguen a darrera de cada programació i actuació de l'aula de les magranes.  M'agradaria contar-vos que esta sent una mica complicant el fet d'arribar a posar-li nom a aquestes creences i concepcions que persegueix no només la meva tutora sinó l'escoleta en general ja que tot és nou per nosaltres i encara ens queda un llarg camí per recórrer,  tot i que també se que és  un repte molt important per a la meva formació com a docent. A poc a poc, a mesura que vaig observant i gràcies a l'oportunitat de reflexió que ens dona aquesta assignatura, em vaig descobrint una mica més i tenc de cada vegada més clar qui sóc i qui vull arribar a ser. 

Per fer-vos una mica de memòria dir-vos que l'observació que vaig compartir va ser la del projecte "Un dia a l'escola del meu fill". A continuació, explicaré les reflexions sobre les creences, concepcions i els fonaments teòrics a les que jo he arribat desprès de les observacions.

- Creences: desprès d'aquests dies de reflexió hem pogut arribar a la conclusió de que les concepcions i les creences són com les ulleres que feim servir per mirar i interpretar les coses. Doncs bé, les creences que vaig el meu punt de vista s'amaguen a darrera d'aquest projecte són les següents:

• Fer partícips  a les families ajuda a que els infants aprenguin
• El diàleg entre infants duu al respecte dels interessos de cada un
• Quan els infants es senten protagonistes i escoltats redueixen els seus sentiments de competitivitat i agressivitat
• Una bona relació família-escola fa que l'infant es senti més segur
• Introduir a les families dins l'aula fa que augmenti la confiança d'aquestes en nosaltres
• La família és el principal entorn educatiu on es desenvolupen els infants i l'agent fonamental en l'educació d'aquests
• La família té un paper molt important en la formació personal
• La relació família-escola s'ha de basar en la cooperació
• L'infant protagonista fa que aquest desenvolupi la seva identitat
• Cal crear ambients on els infants sigui tractats de manera personalitzada i especial ajuda al desenvolupament dels aprenentatges d'aquests.

- Fonaments teòrics: 

1.La importància de la relació escola-família: La participació de les famílies a l’escola no només és correcta, sinó que és imprescindible per mantenir la coherència entre els valors transmesos des del centre docent i els valors viscuts. Com molt bé sabem, les tècniques i les estratègies de participació familiar a l’escola, haurien d'estar molt present en la formació docent, degut a la gran importància que suposa aquesta. Per aquest motiu, és important crear espais de comunicació, de diàleg, per potenciar la confiança. 

De famílies, n'hi ha molts models i aquesta diversitat de famílies també comporta una escala de valors diferents i, per tant, la valoració de l’escola i l’aprenentatge pot arribar a tenir matisos molt diversos.

L’acollida de les famílies és un dels factors més importants que hem de tenir present dins la nostra professió docent. Cal tenir en compte l’acollida i planificar la millor resposta possible als dubtes i a les preguntes que exposen en aquest primer contacte. És important que els docents rebin a les famílies, aquests valoren molt la participació dels ensenyants en la relació entre la família i l’escola.

L’entorn familiar és fonamental en l’educació ja que té un paper principal en la formació personal. Com sabem, és en l’entorn familiar on es desenvolupen els primers hàbits de convivència a partir dels models que s’observen i es viuen, i així s’interioritzen en forma d'una base i un aprenentatge emocional que influirà en el desenvolupament com a persona social.  L’educació de les emocions en els primers anys de la nostra vida condiciona en un alt grau les relacions socials que els infants desenvoluparan a l’escola.

La relació entre la família i l’escola s’ha de basar en l’unificació de criteris, en compartir estratègies d'actuació. Tant la família com els docents han d'assumir el paper de cooperants davant l’educació dels alumnes. Cal que la relació de família-escola sigui una relació estable i vinculada a la vida diària de l’alumne al centre. Aquesta relació és converteix en una necessitat que ha d’estar definida pel centre. Caldrà uns docents que treballin per implicar als pares i mares en tots els àmbits educatius comuns, i no només limitar aquesta relació a les entrevistes per parlar dels infants en particular. Aquesta implicació de les famílies és una necessitat que s’ha de treballar al centre i des del centre, pens que així es com ho fa l'escoleta on faig pràctiques mitjançant per exemple aquest projecte.

Per aquesta relació, es necessiten canals de comunicació i una acció coordinada per tal de que els infants es desenvolupin intel·lectualment, emocionalment i socialment en les millors condicions. Per això cal un esforç compartit entre família i escola. Aquesta coordinació i esforç compartir, no només genera confiança entre pares, mare i docents, sinó que també estimularà en l’infant la sensació de que es troba en dos espais diferents però alhora complementaris.

El tipus de relació entre la família i l’escola constitueix el pilar sobre el qual es fonamentarà l'èxit o el fracàs de l'educació integral dels nostres fills.

2. La importància del infant com a protagonista: Fer sentir als infants protagonistes dels seus coneixements i aprenentatges, significa  millorar i reforçar les seves habilitats socials i educar-los per la integració social. Són moltes les habilitats socials que s’estan treballant, com poden ser: l’afirmació i acceptació personal, l’expressió de sentiments, l’empatia, la resolució d'agressivitat i competitivitat, la valoració positiva de l’altre, la resolució de problemes i habilitats de relació socials.

A més a més, permet millorar la comunicació i l’expressió verbal mitjançant la motivació del infant emissor, el diàleg espontani dels altres infants, els interessos pels temes proposats pels infants. Però, no només beneficia al infant protagonista perquè augmenta la seva autoestima i autonomia, sinó que també beneficia al resta del grup perquè aprenen a respectar el torn de paraula i esperar el moment adequat per parlar, respectar el material “ajeno”, ser capaç d'escoltar amb atenció als altres, ser capaç de fer preguntes per satisfer les seves curiositats.

Es tracta de la necessitat d'atendre a cada infant, de tractar-los de manera personalitzada i especial, de respectar els seus interessos i motivacions, de fer possible que els seus aprenentatges esdevinguin significatius i funcional, d'implicar com ja he dit anteriorment a les famílies. Petits detalls, que sense adonar-nos fan que cada uns dels infants es desenvolupin com a persones i que vagin creant la seva identitat, identitat necessària per tal que els infants es converteixin en persones competents en un futur. 

- La meva visió:  Aquest projecte que duu a terme l’escola hem sembla una oportunitat i experiència màgica d’introduir a cada una de les famílies dins l’escola i més concretament dins les aules de cada un dels seus infants.

Desprès d’aquestes setmanes a l’escola, de les experiències que he pogut viure fins ara i de cada una de les observacions que he duit a terme al llarg d’aquests dies, una característica molt destacable que presenta l’escoleta és la relació amb la família, crec que és una oportunitat i fortalesa molt important. Trobo que hi ha una gran coordinació entre ambdues, i el més important és que hi ha la creença que amb el treball compartit els infants poden desenvolupar-se i créixer millor. I crec que això és el punt de partida, el desig del treball cooperatiu, fa que l’escoleta juntament amb les famílies apostin per projectes com aquest.

Fins ara només he pogut viure la visita de la mare d’en J, i hem va semblar fantàstica i molt especial, ara espero amb impaciència i il·lusió noves famílies. No només va gaudir d’aquest dia en J i la seva mare, sinó que vàrem gaudir tots, tant els companys com les mestres.

Jo, com a futura docent, també crec al igual que la informació de la fonamentació teòrica de l’apartat anterior, que aquesta és una experiència molt gratificant pel desenvolupament de cada infant. És una manera d’aprendre a aprendre, de créixer, de relacionar-se, de millorar. També, aposto per una implicació activa i a més, crec en la importància de que la relació amb la família és converteixin en una necessitat i obligació de la nostra tasca com a docent ja que pens que pels infants és molt important sentir que aquests dos ambients, tan importants per al seu desenvolupament com a persona, són dos ambients diferents però alhora complementaris. I aquesta sensació contribuirà a una major autoestima dels infants, a un millor rendiment escolar, a millorar la relació amb els seus progenitors i afavorirà actituds més positives dels pares cap a l’escoleta.

També pens que és molt important la comunicació entre ambdós, ja que ajuda a tenir la informació de quins són els objectius que es pretenen aconseguir, dels mètodes que s'utilitzen i del mode en què es desenvolupen els processos formatius i educatius. I que a més, aquesta comunicació millora l’esforç i el treball per a aconseguir un fi comú, que es tradueix en la formació d'infants responsables, madurs i capaços d'absorbir, d'acord a les seves capacitats, els coneixement que l’escoleta els ofereix.

- Possibles preguntes per formular a la meva tutora per ajudar-la a fer una reflexió millor: 

• Quin objectiu persegueixes mitjançant aquest projecte?
• Quina és la teva opinió o sensació respecta a la teva relació amb les famílies dels infants de la teva aula?
• Quins beneficis penses que aporta aquest projecte als infants? i a les families? i a tu com a tutora?
• Com avalues o quins ítems segueixes per avaluar la participació de les families en aquest projecte?
• Com i perquè es va duu a terme aquest projecte?

Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. 1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. 2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. 4.1 Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula. Pens que he treballat aquestes competències perquè abans de fer aquesta entrada he cercat informació per arribar a entendre quins són els fonaments teòrics en els que es basen les actuacions de la meva tutora (1.1, 4.1, 1.4). A continuació, per tal de poder donar la meva opinió he hagut de reflexionar sobre allò que fa la meva tutora i relacionar-lo amb les seves creences i concepcions, i finalment contrastar-les amb les meves per arribar a conclusions òptimes.